- Ai, ai, ai! On som?
- No sé papa. No saps on som?
- Siiii, clar que ho sé...
- Oh, el meu papa! Ho sap tot, tot i tot.
- Hi hi hi, no tant fillet, no tant, però són els anys, l'experiència.
- Sí papa. On som?
- Doncs som, som... sortint del bosc.
- I què hi ha sortint del bosc, papa?
- Doncs, sortint del bosc hi ha..., hi ha..., ja pots veure el que hi ha!
- Un camí?
- Està clar! Un camí! Vas espavilant Artur, així m'agrada.
- I on duu aquest camí, papa?
- El camí duu..., a un altre bosc.
- Sí papa? Un altre bosc? Tan bonic com aquest?
- Sí Artur. Amb un rierol i tot.
- Tu ja has estat, oi papa?
- Ehem..., hi hi hi..., clar! He estat a molts llocs. Però fa molt de
temps, abans de conèixer a ta mare.
- No li agrada viatjar a la mare? Per què et pregunta sempre que per què no
aneu enlloc?
- Perquè fa molt de temps que no viatgem.
- I per què no viatgem, papa?
- Perquè encara sou molt petits.
- Però ara ja no som tan petits, papa. Jo ja sóc gran.
- I aquí estem Artur, descobrint món.
- I la mare?
- Cuinant i cuidant a la Lali.
- La Lali és gamarussa, oi papa?
- No Artur! Però, què dius? Com ha de ser gamarussa la teva germana? Els
dos sou molt llestos.
- Però jo més! A que sí, papa!
- Ja saps que no m'agrada que diguis aquestes coses Artur, la teva germana
no és gamarussa.
- D'acooord! No és gamarussa, no, però no és tan llesta com jo. Quan
arribarem a l'altre bosc papa?
- No falta gaire.
- I per què t'atures ara?
- Ehem... per contemplar aquest camí tan bonic.
- Què és aquella cosa, papa? Quin arbre tan estrany... Semblen molts arbres
posats un sobre l'altre, no papa?
- Exacte, ben observat fill meu. Són molts arbres l'un damunt l'altre.
- I per què no tenen fulles, papa?
- Perquè no tenen branques, només són els troncs.
- I per què estan de costat, papa?
- Perquè així prenen el sol.
- I per què no tenen arrels?
- Perquè no els hi fa falta.
- Ah, no? I perquè surt fum per sobre? Que s'estan cremant?
- Doncs, no, segur que no. Serà que estan molt calentons pel sol.
- Ai mira, papa! Ara surt una bestiola de dins dels arbres. No sembla un
ocell, no té ales i camina sobre els peus, com nosaltres.
- Una bestiola molt estranya i molt gran. Potser que no ens hi acostem
gaire.
- Vols dir que és una bestiola dolenta?
- Segur que no, però no és de bona educació emprenyar als estranys.
- És molt curiosa aquesta bestiola, papa. Només té pèl al cap i és tota de
coloraines. I quins braços tan llargs que té, papa! Mira, mira què fa!
- Ai senyor! Per què està tallant els arbres que estan dempeus? Serà com
els amics castors? Anem-nos-en, no m'agraden les bestioles que tallen arbres.
- Anem al bosc papa.
- Potser millor tornem a casa.
- Jo vull veure el bosc del rierol! Jo vull veure el bosc del rierol!
- Mira, millor anirem amb ta mare i amb la Lali un altre dia.
- Anirem demà, papa?
- Potser sí Artur. A veure què hi diu ta mare.
- Va bééé!!! La convenceràs, oi papa?
- Segurament, sí.
(no torno a sortir a llocs que no conec, caram! Et pots trobar cada cosa!
Com bestioles sense pèl, que caminen dempeus i tallen arbres. I ves a saber què
més!)
