Animals com nosaltres - Suricates

- Bon dia!
- Què estan esperant vostès?
- L’autobús
- Fa molt que esperen?
- Jo ja fa mitja hora que estic aquí!
- Doncs jo en porto una!
- Dues hores, dues!!! I cap senyal!
- Ai que ja ve, que ja ve! Guaiteu!!!
- On, on?
- No el veig!
- Que sí, mireu la polseguera!
- On? No és una mica de boirina?
- No, que és el reflex del sol.
- Que sí, que ja el veig.
- On el veus?
- Clar, després de dues hores, ja veus vaques volant, tu!
- Que no, coi, que no el veieu?
- Crec que no m'aixeco fins que estigui ben a prop.
- Fes-li senyals perquè pari.
- Jo no el veig per més que miro.
- Ai, ai, ai, que ja el veig!
- I perquè et queixes, animal?
- Perquè no és cap autobús. És el camió de les escombraries!!!
- I què?
- Ens prendran aquests seients tan còmodes!
- Bufa tu! Això no!!! Com esperarem l’autobús aleshores?
- Hem de fer alguna cosa!
- Amb aquesta calor? Au va, fuig!
- Fem una seguda?
- Que no estem ja, d'asseguts?
- Vull dir que no ens aixequem?
- I per què ens hauríem d'aixecar? No ve pas encara l'autocar.
- Perquè no ens prenguin el seient, tros de quòniam amargat!
- Sí home! Au va, que encara ens llençaran a nosaltres.
- A nosaltres? Estàs torrat? Amb lo bufons que som?
- Que n'esperes dels homes?
- Fem una rialleta?
- Posem al petit al davant? Els hi agraden molt els cadells!
- Compte no se l'emportin, al pobrissó.
- No, no, amb el petit poques bromes!
- Què fem?
- Fem veure que no hi és i que estem parant el sol.
- Jo només vull parar l'autocar.
...
Seguirien discutint si no fos perquè el camió va passar i era de la protectora d'animals, que els va recollir a tots per posar-los xips de control i marranejar-los una bona estona.
Tan tranquils com estaven!