Animals com nosaltres - Quoques

- Ai, ai, ai! On som?

- No sé papa. No saps on som?

- Siiii, clar que ho sé...

- Oh, el meu papa! Ho sap tot, tot i tot.

- Hi hi hi, no tant fillet, no tant, però són els anys, l'experiència.

- Sí papa. On som?

- Doncs som, som... sortint del bosc.

- I què hi ha sortint del bosc, papa?

- Doncs, sortint del bosc hi ha..., hi ha..., ja pots veure el que hi ha!

- Un camí?

- Està clar! Un camí! Vas espavilant Artur, així m'agrada.

- I on duu aquest camí, papa?

- El camí duu..., a un altre bosc.

- Sí papa? Un altre bosc? Tan bonic com aquest?

- Sí Artur. Amb un rierol i tot.

- Tu ja has estat, oi papa?

- Ehem..., hi hi hi..., clar! He estat a molts llocs. Però fa molt de temps, abans de conèixer a ta mare.

- No li agrada viatjar a la mare? Per què et pregunta sempre que per què no aneu enlloc?

- Perquè fa molt de temps que no viatgem.

- I per què no viatgem, papa?

- Perquè encara sou molt petits.

- Però ara ja no som tan petits, papa. Jo ja sóc gran.

- I aquí estem Artur, descobrint món.

- I la mare?

- Cuinant i cuidant a la Lali.

- La Lali és gamarussa, oi papa?

- No Artur! Però, què dius? Com ha de ser gamarussa la teva germana? Els dos sou molt llestos.

- Però jo més! A que sí, papa!

- Ja saps que no m'agrada que diguis aquestes coses Artur, la teva germana no és gamarussa.

- D'acooord! No és gamarussa, no, però no és tan llesta com jo. Quan arribarem a l'altre bosc papa?

- No falta gaire.

- I per què t'atures ara?

- Ehem... per contemplar aquest camí tan bonic.

- Què és aquella cosa, papa? Quin arbre tan estrany... Semblen molts arbres posats un sobre l'altre, no papa?

- Exacte, ben observat fill meu. Són molts arbres l'un damunt l'altre.

- I per què no tenen fulles, papa?

- Perquè no tenen branques, només són els troncs.

- I per què estan de costat, papa?

- Perquè així prenen el sol.

- I per què no tenen arrels?

- Perquè no els hi fa falta.

- Ah, no? I perquè surt fum per sobre? Que s'estan cremant?

- Doncs, no, segur que no. Serà que estan molt calentons pel sol.

- Ai mira, papa! Ara surt una bestiola de dins dels arbres. No sembla un ocell, no té ales i camina sobre els peus, com nosaltres.

- Una bestiola molt estranya i molt gran. Potser que no ens hi acostem gaire.

- Vols dir que és una bestiola dolenta?

- Segur que no, però no és de bona educació emprenyar als estranys.

- És molt curiosa aquesta bestiola, papa. Només té pèl al cap i és tota de coloraines. I quins braços tan llargs que té, papa! Mira, mira què fa!

- Ai senyor! Per què està tallant els arbres que estan dempeus? Serà com els amics castors? Anem-nos-en, no m'agraden les bestioles que tallen arbres.

- Anem al bosc papa.

- Potser millor tornem a casa.

- Jo vull veure el bosc del rierol! Jo vull veure el bosc del rierol!

- Mira, millor anirem amb ta mare i amb la Lali un altre dia.

- Anirem demà, papa?

- Potser sí Artur. A veure què hi diu ta mare.

- Va bééé!!! La convenceràs, oi papa?

- Segurament, sí.

(no torno a sortir a llocs que no conec, caram! Et pots trobar cada cosa! Com bestioles sense pèl, que caminen dempeus i tallen arbres. I ves a saber què més!)