- Ai ves quin pentinat més estrafolari m'ha deixat el "modelnu" aquest!
No me'n se veure amb els cabells blancs i de punta. No sé ni com l'he pagat per fer-me aquesta desgràcia, per molt perruquer de moda que sigui. Que diuen que pentina al Cuní i a tota la tropa que surt per televisió. En Cuní! Si no li queden cabells! Sí, el "modelnu" aconsegueix dissimular-ho, sembla que encara tingui un bon tupè però amb mi no cal, prou pèl que tinc jo! Em surt fins i tot per les orelles. I en tinc entremig els dits dels peus! No me'n falta pas de pèl!
I ara, com vaig jo a trobar-me amb el senyor Puigdemont? Vagi com vagi pentinat, ell és ell i jo sóc jo i no m'agrada portar els cabells estarrufats. Serrells tampoc, clar. Amb lo elegant i senyor que sóc jo. Un dandi, deia la mare, que al cel sia, tan bona com era la mare, amén Jesús! Ai mare, mareta, marona meva!!! Aaaiiii!!! Quina penaaa!!!
Mamaaa!!!
(estic tan i tan nerviós! Que el senyor Puigdemont és molt de la conya i jo vaig a parlar de coses molt serioses i trascendents. Poques conyes!)
- Vaig a fer uns estiraments de ioga a veure si em relaxo una miqueta perquè no puc amb aquest tensió. Mamaaa!!!
Què n'és de dura la vida per un pobre i distingit marmoset
(a aquest marmoset no li agradava gens que li diguessin tití)
No hay comentarios:
Publicar un comentario