- Ja la sento, ja ve, ja s'apropa, m'emociona, la sang em revolta! És la primavera, que la sang altera, la bombolleja, posa la cara plena de grans, el cul com una poma i em revoluciona!
"Com em pesa el cul, gairebé em fa anar de tort i tot! Sort que, quan caic, no em faig mal. I semblo un saltamartí. No hi ha cap por a que pugui caure de cap.
Ja és ben sabut, per ser bonica cal patir"
- Vine, vine, que et faré un homenet!
No hay comentarios:
Publicar un comentario