Animals com nosaltres - Siamang

- Què? Ens aixequem?

- Per què? Avui és diumenge, no?

- I què? Fa bon dia per passejar.

- No tinc ganes de pujar-me pels arbres, noia. Guaita tu, que fa aquest!

- El somiatruites?

- Fa estona que no es mou.

- Estarà ginyant-ne alguna?

- Vols dir carquinyoli remullat meu? No sembla pas malalt!

- Malalt? Qui ha parlat d'estar malalt?

- No dius que l'estarà dinyant?

- Ginyar, tros de suro enxocolatat meu, ginyar! Ordir, tramar, maquinar, Ai tigretó estrafet estimat! Mira que n'arribes a ser de soca!

- (segueix el vol d'un ocell) Mmm, deies alguna cosa, trosset de poma ensucrada?

- Que estàs com una campana, ves el que et dic!

- Ja han tocat les dotze al campanar dels nyigui-nyogui sense pèl del poblat?

- No, encara no però podem anar a fer el vermutet, no et sembla?

- Prefereixo quedar-me estirat, estimada floreta de carbassó. Em portaràs una canyeta? I unes xips de maracujà també, si fas el favor.

- Si vols vermut, aixeca el paner i deixa de fer el dropo, hòstia!

- Millor em quedo fent companyia al somiatruites.

La carquinyoli ja està com a dos-cents metres.

- Si et sobra alguna xip, porta-me-la!!!

- Vagarro!!!

Animals com nosaltres - Uombat

Bon dia!
- Si seran gamarussos aquests animals de dues potes, tan estrafolaris! Doncs no volen posar-me a dieta! Diuen que no puc córrer perquè em fa falta aprimar-me. I un be negre amb potes roses! Tota la família que som així. No som pas com els lèmurs o els titis, aquests escanyolits, tot pell i os! 
Diuen -són molt, però que molt rucs!- que si mengem més fruites i arròs bullit tindrem millor digestions, no tan llargues! Què sabran ells del que ens convé! Galifardeus, tanoques, caps de trons!

Vull arrels!!! I herbetes fresques, no aquesta cosa pansida que em porten...banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó! Escanyapobres!
Extracte de cretins momificats!

Vull ser lliure!!! Deixeu-me anar, rostits d'ectoplasma amb allioli! Trossos de tifa interplanetària amb ulleres! Lliure!!! I anar on em portin les meves potetes!

Animals com nosaltres - Quoques

- Ai, ai, ai! On som?

- No sé papa. No saps on som?

- Siiii, clar que ho sé...

- Oh, el meu papa! Ho sap tot, tot i tot.

- Hi hi hi, no tant fillet, no tant, però són els anys, l'experiència.

- Sí papa. On som?

- Doncs som, som... sortint del bosc.

- I què hi ha sortint del bosc, papa?

- Doncs, sortint del bosc hi ha..., hi ha..., ja pots veure el que hi ha!

- Un camí?

- Està clar! Un camí! Vas espavilant Artur, així m'agrada.

- I on duu aquest camí, papa?

- El camí duu..., a un altre bosc.

- Sí papa? Un altre bosc? Tan bonic com aquest?

- Sí Artur. Amb un rierol i tot.

- Tu ja has estat, oi papa?

- Ehem..., hi hi hi..., clar! He estat a molts llocs. Però fa molt de temps, abans de conèixer a ta mare.

- No li agrada viatjar a la mare? Per què et pregunta sempre que per què no aneu enlloc?

- Perquè fa molt de temps que no viatgem.

- I per què no viatgem, papa?

- Perquè encara sou molt petits.

- Però ara ja no som tan petits, papa. Jo ja sóc gran.

- I aquí estem Artur, descobrint món.

- I la mare?

- Cuinant i cuidant a la Lali.

- La Lali és gamarussa, oi papa?

- No Artur! Però, què dius? Com ha de ser gamarussa la teva germana? Els dos sou molt llestos.

- Però jo més! A que sí, papa!

- Ja saps que no m'agrada que diguis aquestes coses Artur, la teva germana no és gamarussa.

- D'acooord! No és gamarussa, no, però no és tan llesta com jo. Quan arribarem a l'altre bosc papa?

- No falta gaire.

- I per què t'atures ara?

- Ehem... per contemplar aquest camí tan bonic.

- Què és aquella cosa, papa? Quin arbre tan estrany... Semblen molts arbres posats un sobre l'altre, no papa?

- Exacte, ben observat fill meu. Són molts arbres l'un damunt l'altre.

- I per què no tenen fulles, papa?

- Perquè no tenen branques, només són els troncs.

- I per què estan de costat, papa?

- Perquè així prenen el sol.

- I per què no tenen arrels?

- Perquè no els hi fa falta.

- Ah, no? I perquè surt fum per sobre? Que s'estan cremant?

- Doncs, no, segur que no. Serà que estan molt calentons pel sol.

- Ai mira, papa! Ara surt una bestiola de dins dels arbres. No sembla un ocell, no té ales i camina sobre els peus, com nosaltres.

- Una bestiola molt estranya i molt gran. Potser que no ens hi acostem gaire.

- Vols dir que és una bestiola dolenta?

- Segur que no, però no és de bona educació emprenyar als estranys.

- És molt curiosa aquesta bestiola, papa. Només té pèl al cap i és tota de coloraines. I quins braços tan llargs que té, papa! Mira, mira què fa!

- Ai senyor! Per què està tallant els arbres que estan dempeus? Serà com els amics castors? Anem-nos-en, no m'agraden les bestioles que tallen arbres.

- Anem al bosc papa.

- Potser millor tornem a casa.

- Jo vull veure el bosc del rierol! Jo vull veure el bosc del rierol!

- Mira, millor anirem amb ta mare i amb la Lali un altre dia.

- Anirem demà, papa?

- Potser sí Artur. A veure què hi diu ta mare.

- Va bééé!!! La convenceràs, oi papa?

- Segurament, sí.

(no torno a sortir a llocs que no conec, caram! Et pots trobar cada cosa! Com bestioles sense pèl, que caminen dempeus i tallen arbres. I ves a saber què més!)

Animals com nosaltres - Diable de Tasmània i el veí koala

- Jo tinc gana -badalla el de l'esquerra.
- Calla tu, que ens estan fent una foto!
- Sortirem bonics?
- Per què vols sortir bonic? Hem de fer por.
- Por? No vull fer por. Per què he de fer por?
- Per no fer el ridícul, ves per on!
- I per què hem de fer el ridícul, tu?
- Perquè hem de ser dignes del nom que ens han posat. O vols semblar-te a aquest sòmines del costat?

- (sòmines del costat) Calleuuu!!! Vull dormir, jo!
- Tinc gana!!!
- Menja't una cama! 

Animals com nosaltres - Suricates

- Bon dia!
- Què estan esperant vostès?
- L’autobús
- Fa molt que esperen?
- Jo ja fa mitja hora que estic aquí!
- Doncs jo en porto una!
- Dues hores, dues!!! I cap senyal!
- Ai que ja ve, que ja ve! Guaiteu!!!
- On, on?
- No el veig!
- Que sí, mireu la polseguera!
- On? No és una mica de boirina?
- No, que és el reflex del sol.
- Que sí, que ja el veig.
- On el veus?
- Clar, després de dues hores, ja veus vaques volant, tu!
- Que no, coi, que no el veieu?
- Crec que no m'aixeco fins que estigui ben a prop.
- Fes-li senyals perquè pari.
- Jo no el veig per més que miro.
- Ai, ai, ai, que ja el veig!
- I perquè et queixes, animal?
- Perquè no és cap autobús. És el camió de les escombraries!!!
- I què?
- Ens prendran aquests seients tan còmodes!
- Bufa tu! Això no!!! Com esperarem l’autobús aleshores?
- Hem de fer alguna cosa!
- Amb aquesta calor? Au va, fuig!
- Fem una seguda?
- Que no estem ja, d'asseguts?
- Vull dir que no ens aixequem?
- I per què ens hauríem d'aixecar? No ve pas encara l'autocar.
- Perquè no ens prenguin el seient, tros de quòniam amargat!
- Sí home! Au va, que encara ens llençaran a nosaltres.
- A nosaltres? Estàs torrat? Amb lo bufons que som?
- Que n'esperes dels homes?
- Fem una rialleta?
- Posem al petit al davant? Els hi agraden molt els cadells!
- Compte no se l'emportin, al pobrissó.
- No, no, amb el petit poques bromes!
- Què fem?
- Fem veure que no hi és i que estem parant el sol.
- Jo només vull parar l'autocar.
...
Seguirien discutint si no fos perquè el camió va passar i era de la protectora d'animals, que els va recollir a tots per posar-los xips de control i marranejar-los una bona estona.
Tan tranquils com estaven!

Animals com nosaltres - Titís

- Ai ves quin pentinat més estrafolari m'ha deixat el "modelnu" aquest!

No me'n se veure amb els cabells blancs i de punta. No sé ni com l'he pagat per fer-me aquesta desgràcia, per molt perruquer de moda que sigui. Que diuen que pentina al Cuní i a tota la tropa que surt per televisió. En Cuní! Si no li queden cabells! Sí, el "modelnu" aconsegueix dissimular-ho, sembla que encara tingui un bon tupè però amb mi no cal, prou pèl que tinc jo! Em surt fins i tot per les orelles. I en tinc entremig els dits dels peus! No me'n falta pas de pèl!

I ara, com vaig jo a trobar-me amb el senyor Puigdemont? Vagi com vagi pentinat, ell és ell i jo sóc jo i no m'agrada portar els cabells estarrufats. Serrells tampoc, clar. Amb lo elegant i senyor que sóc jo. Un dandi, deia la mare, que al cel sia, tan bona com era la mare, amén Jesús! Ai mare, mareta, marona meva!!! Aaaiiii!!! Quina penaaa!!!
Mamaaa!!!
(estic tan i tan nerviós! Que el senyor Puigdemont és molt de la conya i jo vaig a parlar de coses molt serioses i trascendents. Poques conyes!)

- Vaig a fer uns estiraments de ioga a veure si em relaxo una miqueta perquè no puc amb aquest tensió. Mamaaa!!! 
Què n'és de dura la vida per un pobre i distingit marmoset


(a aquest marmoset no li agradava gens que li diguessin tití)