Animals com nosaltres - El Gat emprenyat

Ja torno a veure massa gossos a la meva cronologia!(1)

- Collons! Ni vestit de català independent em foten cas aquesta gent! Vinga gossos, vinga gossos! Però quina obsessió que els hi ha agafat amb els xuxus! Però si tothom sap que els gats som molt més macos que aquests pixafluixes! I elegants, on vas a parar! Si és que els humans no hi toquen!

- Tronaaats!!! Que esteu tronats!!! Lirons!!! Bergants de claveguera! Mestresses de sopes aigualides!!! Borinots torrats!!! Mariners d'estanys glaçats!!! Aspirants a cantants en un cor de granotes tísiques!!! Xarons!!! Graponers!!! Endrapadors de donuts!!!

- Meeeooow! Ara ja em sento millor. Vaig a treure'm aquesta barretina, que estic ridícul. Semblo un humà!


-----------
(1) Em podeu trobar al Facebook. A veure si no en tinc dret, jo!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (V)

- Ja la sento, ja ve, ja s'apropa, m'emociona, la sang em revolta! És la primavera, que la sang altera, la bombolleja, posa la cara plena de grans, el cul com una poma i em revoluciona!

"Com em pesa el cul, gairebé em fa anar de tort i tot! Sort que, quan caic, no em faig mal. I semblo un saltamartí. No hi ha cap por a que pugui caure de cap.
Ja és ben sabut, per ser bonica cal patir"

- Vine, vine, que et faré un homenet!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (IV)

Què despreocupats! Què il·lusos! Aliens completament a la que els hi plourà a sobre quan els imposi una recaptació sobre tota la síndria que tinguin. Sobre els regals, per fer el mico, la que recullen, per tot i de tot. Els hi treuré tota la síndria d’ara i del futur, d’ells i dels seus fills, la síndria que pensaven gaudir tranquil·lament. Hauran de donar-me una bona part i, si no en tinc prou, més, fins deixar-los sense...
Bona pensada! Els hi prendré tota i, si en volen, me l'hauran de pagar a preu d'or... Bé, a preu de síndria amb valor de l'or. Per obtenir un trosset de síndria hauran de buscar més síndria per pagar-me. Jo tindré tota la síndria. Tota, tota i tota!

Em diuen Malparit. Enveja que em tenen!

Abans de les noces

- Y decidme, damiselas, ¿qué orden os ha dado Fernando, que con tanto esmero me estáis peinando?
- El príncep Ferran ens envia perquè avui és la vigília d'un gran dia.
- Potser us abelleix un bon massatge abans del vostre feliç maridatge.
- ¿Damas catalanas ocupando el lugar de nobles damas castellanas?
- És propi d'un nuvi ardent fer a la núvia un bell present.
- ¿Y en qué consiste tal presente que no puede ser traído por un simple sirviente?
- Sorpresa, sorpresa. Sou molt impacient, estimada altesa. És un present que ve de lluny i que no hi cap en un puny.
- Avui l'han portat de Roma, perquè resplendiu com una poma.
- ¡Qué detalle, en epoca de carestía, rendirme tan generosa pleitesía!
- Justament afalagar-vos és el que el rei espera..., regalant-vos una banyera.
- (enfadada): ¿Una bañera? ¿En verdad habéis dicho una bañera o he oído una palabra que no era?
- Si accediu a banyar-vos, potser deixareu de gratar-vos.
- ¿Bañarse quién? ¿Yo? Eso no lo precisa mi esbeltez. Soy una princesa, no un pez.
- Només es tractaria... d'una mica d'aigua cada dia.
- ¡Jamás oí semejante tontería! ¿Qué es lo que pretendéis, jóvenes damas, que me salgan escamas?
- Però, altesa, demà és la vostra nit de noces, i els mals efluvis foragiten els nuvis.
- Ni hablar. Yo, al año, sólo dos veces me baño. En mayo en Castilla y en diciembre en Sevilla.
- (després d'un breu silenci) I ja està?
- ¿Os parece poco? A lo sumo, antes de retirarme a mi aposento, accederé a que me pongáis un ungüento.
- Però, estimada altesa, una capa d'ungüent no és un bon invent, perquè com més capes us poseu més forta olor fareu.
- He dicho que quiero un ungüento. De Arabia ha llegado una novedad que dicen que es un portento.
- (apart) Pobre príncep Ferran...
- (en el mateix to) Ell, que té el nas tan gran...

(Trifulkes de la Katalana Tribu, de Víctor Alexandre, Salvatella Editorial, Fem teatre!, pàgs. 61 a 63)

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (III)

- Què passa? Però, què passa???

Per què fan tant de xivarri? Què els hi ha agafat ara als trigèmins Malcardats?

- No us baralleu, nois. No us baralleu!

Ai mare! No puc suportar-ho, no. No puc mirar-ho, no... Però si no ho miro, no ho veig.

Mirar o no mirar? Aquesta és la qüestió. Si miro, m'esgarrifo; si no miro, pateixo.
Si miro, tremolo de cap a peus; si no miro, m'agafa mal de cap.
Si miro, se'm posa gallina de pèl; si no miro, em pregunto què passarà.
Si miro..., patiré, tremolaré, m'esfereiré, però de dubtes en sortiré.

Miro, miro, i que passi el que hagi de passar. Alea jacta est!
(qui ho deia això?)

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (II)

- Vas veure ahir aquella colla?

- La família Ulisses?
- Estúpids!
- Porcs!

- Carallots!

- Dropos!
- Titellots sense gràcia!
- Sempre els protagonistes!
- Sempre!
- Es pensen que són algú!
- Animals sense pèl!
- Tenen pèl, tu!
- És un símil burro! Que són tan animals com els sense pèl!
- Més i tot, que ja és dir!
- Home! Tampoc et passis.
- I els vas veure, els golafres? Es van cruspir totes les síndries que hi havia. Menys la que va aprofitar el drill.
- Quin altre! Un grimpaire de mala mort!
- Han de rebre una bona lliçó, aquests escurçons pudents. Grrr!
- Sí, sí..., quina? Com?
- Els hi amaguem tot el menjar!
- No hi ha cas.. Els seus amics de la protectora els hi donaran.
- Aleshores els hi robem als de la protectora.
- Als Ulisses no els importa, només els volen per les síndries.
- Quan estiguin dormint els cobrim de fems.
- I qui portarà els fems? Jo no, que després haig de dutxar-me.
- Què delicat, el drap de la cuina! Doncs que suggereixes?
- Llançar-les pedres!
- I si s'hi tornen?
- Una mica de pensament positiu, companys! No en trèiem res de posar-li pegues a tot, bordegassos! Rumiem!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra

- Ja em puc moure, pare?
- No! Tots quiets i callats!

- És que em pica el cap!
- Doncs rasca!
- Nooo! Que estàs boig, tu? No li diguis al Franciscu que es rasqui, que la foto sortirà malament.
- Foto? Quina foto? No estàvem esperant que aquest lluç pollós ens passi la síndria?
- Que no, home! Què despistat que ets fill meu! Ara toca foto.
- Mare! Sento una aranya a l'esquena. Que me la pots treure?
- Ara no, que ens fan la foto.
- Nooo! Mare, mira aquell camacu! S'està fotent la síndria!

- Tots quiets! Que ningú surti de la fila!
- Ai, Gabriela! Què manaire que n'arribes a ser!
- Passooo! Ara veurà aquest drill!

Animals com nosaltres - Gatets

- Creus que plourà?
- Ho dius per aquell núvol gris del fons?
- No va dir el sense pèl de la tele que arribaria una onada de fred polar?
- Què vol dir polar?
- No ho sé però el nostre sense pèl es va fotre a riure i va dir alguna cosa que sembla que el de la tele és burro.

- Jo tinc calor! Meeoowww! Vull aigua!
- I jo vull llet. Fresqueta.
- Sí, sí, llet fresqueta! Slurp! -tots alhora.
- Jo tinc set!
- I jo tinc gana!
- Tu sempre tens gana
- Tu calla, setciències!
- Meeoowww -el setciències tracta d'esgarrapar al germanet.
- Au va, ves a esgarrapar a ta tia!
- Però, què és el fred polar?
- Ni idea. Igual una cosa que s'han inventat.

Animals com nosaltres - Siamang

- Què? Ens aixequem?

- Per què? Avui és diumenge, no?

- I què? Fa bon dia per passejar.

- No tinc ganes de pujar-me pels arbres, noia. Guaita tu, que fa aquest!

- El somiatruites?

- Fa estona que no es mou.

- Estarà ginyant-ne alguna?

- Vols dir carquinyoli remullat meu? No sembla pas malalt!

- Malalt? Qui ha parlat d'estar malalt?

- No dius que l'estarà dinyant?

- Ginyar, tros de suro enxocolatat meu, ginyar! Ordir, tramar, maquinar, Ai tigretó estrafet estimat! Mira que n'arribes a ser de soca!

- (segueix el vol d'un ocell) Mmm, deies alguna cosa, trosset de poma ensucrada?

- Que estàs com una campana, ves el que et dic!

- Ja han tocat les dotze al campanar dels nyigui-nyogui sense pèl del poblat?

- No, encara no però podem anar a fer el vermutet, no et sembla?

- Prefereixo quedar-me estirat, estimada floreta de carbassó. Em portaràs una canyeta? I unes xips de maracujà també, si fas el favor.

- Si vols vermut, aixeca el paner i deixa de fer el dropo, hòstia!

- Millor em quedo fent companyia al somiatruites.

La carquinyoli ja està com a dos-cents metres.

- Si et sobra alguna xip, porta-me-la!!!

- Vagarro!!!

Animals com nosaltres - Uombat

Bon dia!
- Si seran gamarussos aquests animals de dues potes, tan estrafolaris! Doncs no volen posar-me a dieta! Diuen que no puc córrer perquè em fa falta aprimar-me. I un be negre amb potes roses! Tota la família que som així. No som pas com els lèmurs o els titis, aquests escanyolits, tot pell i os! 
Diuen -són molt, però que molt rucs!- que si mengem més fruites i arròs bullit tindrem millor digestions, no tan llargues! Què sabran ells del que ens convé! Galifardeus, tanoques, caps de trons!

Vull arrels!!! I herbetes fresques, no aquesta cosa pansida que em porten...banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó! Escanyapobres!
Extracte de cretins momificats!

Vull ser lliure!!! Deixeu-me anar, rostits d'ectoplasma amb allioli! Trossos de tifa interplanetària amb ulleres! Lliure!!! I anar on em portin les meves potetes!

Animals com nosaltres - Quoques

- Ai, ai, ai! On som?

- No sé papa. No saps on som?

- Siiii, clar que ho sé...

- Oh, el meu papa! Ho sap tot, tot i tot.

- Hi hi hi, no tant fillet, no tant, però són els anys, l'experiència.

- Sí papa. On som?

- Doncs som, som... sortint del bosc.

- I què hi ha sortint del bosc, papa?

- Doncs, sortint del bosc hi ha..., hi ha..., ja pots veure el que hi ha!

- Un camí?

- Està clar! Un camí! Vas espavilant Artur, així m'agrada.

- I on duu aquest camí, papa?

- El camí duu..., a un altre bosc.

- Sí papa? Un altre bosc? Tan bonic com aquest?

- Sí Artur. Amb un rierol i tot.

- Tu ja has estat, oi papa?

- Ehem..., hi hi hi..., clar! He estat a molts llocs. Però fa molt de temps, abans de conèixer a ta mare.

- No li agrada viatjar a la mare? Per què et pregunta sempre que per què no aneu enlloc?

- Perquè fa molt de temps que no viatgem.

- I per què no viatgem, papa?

- Perquè encara sou molt petits.

- Però ara ja no som tan petits, papa. Jo ja sóc gran.

- I aquí estem Artur, descobrint món.

- I la mare?

- Cuinant i cuidant a la Lali.

- La Lali és gamarussa, oi papa?

- No Artur! Però, què dius? Com ha de ser gamarussa la teva germana? Els dos sou molt llestos.

- Però jo més! A que sí, papa!

- Ja saps que no m'agrada que diguis aquestes coses Artur, la teva germana no és gamarussa.

- D'acooord! No és gamarussa, no, però no és tan llesta com jo. Quan arribarem a l'altre bosc papa?

- No falta gaire.

- I per què t'atures ara?

- Ehem... per contemplar aquest camí tan bonic.

- Què és aquella cosa, papa? Quin arbre tan estrany... Semblen molts arbres posats un sobre l'altre, no papa?

- Exacte, ben observat fill meu. Són molts arbres l'un damunt l'altre.

- I per què no tenen fulles, papa?

- Perquè no tenen branques, només són els troncs.

- I per què estan de costat, papa?

- Perquè així prenen el sol.

- I per què no tenen arrels?

- Perquè no els hi fa falta.

- Ah, no? I perquè surt fum per sobre? Que s'estan cremant?

- Doncs, no, segur que no. Serà que estan molt calentons pel sol.

- Ai mira, papa! Ara surt una bestiola de dins dels arbres. No sembla un ocell, no té ales i camina sobre els peus, com nosaltres.

- Una bestiola molt estranya i molt gran. Potser que no ens hi acostem gaire.

- Vols dir que és una bestiola dolenta?

- Segur que no, però no és de bona educació emprenyar als estranys.

- És molt curiosa aquesta bestiola, papa. Només té pèl al cap i és tota de coloraines. I quins braços tan llargs que té, papa! Mira, mira què fa!

- Ai senyor! Per què està tallant els arbres que estan dempeus? Serà com els amics castors? Anem-nos-en, no m'agraden les bestioles que tallen arbres.

- Anem al bosc papa.

- Potser millor tornem a casa.

- Jo vull veure el bosc del rierol! Jo vull veure el bosc del rierol!

- Mira, millor anirem amb ta mare i amb la Lali un altre dia.

- Anirem demà, papa?

- Potser sí Artur. A veure què hi diu ta mare.

- Va bééé!!! La convenceràs, oi papa?

- Segurament, sí.

(no torno a sortir a llocs que no conec, caram! Et pots trobar cada cosa! Com bestioles sense pèl, que caminen dempeus i tallen arbres. I ves a saber què més!)

Animals com nosaltres - Diable de Tasmània i el veí koala

- Jo tinc gana -badalla el de l'esquerra.
- Calla tu, que ens estan fent una foto!
- Sortirem bonics?
- Per què vols sortir bonic? Hem de fer por.
- Por? No vull fer por. Per què he de fer por?
- Per no fer el ridícul, ves per on!
- I per què hem de fer el ridícul, tu?
- Perquè hem de ser dignes del nom que ens han posat. O vols semblar-te a aquest sòmines del costat?

- (sòmines del costat) Calleuuu!!! Vull dormir, jo!
- Tinc gana!!!
- Menja't una cama! 

Animals com nosaltres - Suricates

- Bon dia!
- Què estan esperant vostès?
- L’autobús
- Fa molt que esperen?
- Jo ja fa mitja hora que estic aquí!
- Doncs jo en porto una!
- Dues hores, dues!!! I cap senyal!
- Ai que ja ve, que ja ve! Guaiteu!!!
- On, on?
- No el veig!
- Que sí, mireu la polseguera!
- On? No és una mica de boirina?
- No, que és el reflex del sol.
- Que sí, que ja el veig.
- On el veus?
- Clar, després de dues hores, ja veus vaques volant, tu!
- Que no, coi, que no el veieu?
- Crec que no m'aixeco fins que estigui ben a prop.
- Fes-li senyals perquè pari.
- Jo no el veig per més que miro.
- Ai, ai, ai, que ja el veig!
- I perquè et queixes, animal?
- Perquè no és cap autobús. És el camió de les escombraries!!!
- I què?
- Ens prendran aquests seients tan còmodes!
- Bufa tu! Això no!!! Com esperarem l’autobús aleshores?
- Hem de fer alguna cosa!
- Amb aquesta calor? Au va, fuig!
- Fem una seguda?
- Que no estem ja, d'asseguts?
- Vull dir que no ens aixequem?
- I per què ens hauríem d'aixecar? No ve pas encara l'autocar.
- Perquè no ens prenguin el seient, tros de quòniam amargat!
- Sí home! Au va, que encara ens llençaran a nosaltres.
- A nosaltres? Estàs torrat? Amb lo bufons que som?
- Que n'esperes dels homes?
- Fem una rialleta?
- Posem al petit al davant? Els hi agraden molt els cadells!
- Compte no se l'emportin, al pobrissó.
- No, no, amb el petit poques bromes!
- Què fem?
- Fem veure que no hi és i que estem parant el sol.
- Jo només vull parar l'autocar.
...
Seguirien discutint si no fos perquè el camió va passar i era de la protectora d'animals, que els va recollir a tots per posar-los xips de control i marranejar-los una bona estona.
Tan tranquils com estaven!

Animals com nosaltres - Titís

- Ai ves quin pentinat més estrafolari m'ha deixat el "modelnu" aquest!

No me'n se veure amb els cabells blancs i de punta. No sé ni com l'he pagat per fer-me aquesta desgràcia, per molt perruquer de moda que sigui. Que diuen que pentina al Cuní i a tota la tropa que surt per televisió. En Cuní! Si no li queden cabells! Sí, el "modelnu" aconsegueix dissimular-ho, sembla que encara tingui un bon tupè però amb mi no cal, prou pèl que tinc jo! Em surt fins i tot per les orelles. I en tinc entremig els dits dels peus! No me'n falta pas de pèl!

I ara, com vaig jo a trobar-me amb el senyor Puigdemont? Vagi com vagi pentinat, ell és ell i jo sóc jo i no m'agrada portar els cabells estarrufats. Serrells tampoc, clar. Amb lo elegant i senyor que sóc jo. Un dandi, deia la mare, que al cel sia, tan bona com era la mare, amén Jesús! Ai mare, mareta, marona meva!!! Aaaiiii!!! Quina penaaa!!!
Mamaaa!!!
(estic tan i tan nerviós! Que el senyor Puigdemont és molt de la conya i jo vaig a parlar de coses molt serioses i trascendents. Poques conyes!)

- Vaig a fer uns estiraments de ioga a veure si em relaxo una miqueta perquè no puc amb aquest tensió. Mamaaa!!! 
Què n'és de dura la vida per un pobre i distingit marmoset


(a aquest marmoset no li agradava gens que li diguessin tití)

Carta abierta al ministro Wert

Intentando españolizarse

Bienquerido ministro...

llevo 2 dias en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela.
No se crea que es soplar i hacer botellas esto...pero siempre tengo alguien por aqui que me da un golpe de mano,
...Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas sr. ministro.
Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes pq sino me hara usted salir de pollagu....bueno...de un corral de pollos..!!Sí sí...usted pensara que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo sr. ministro.

Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos...tocar al dos...para entendernos.
Que esto esta a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.

Sabemos que les estamos chafando la guitarra...ustedes son tanto de la cebolla como nostros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detras con un flautin sonando.

Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello mas bien pero a decir verdad todo son ocho y nueves y cartas que no ligan...por lo tanto no vamos perder mas el tiempo sr. ministro. En España todo s'esta yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla...

Bueno...tengo que dejarle son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover asi que buen viento y barca nueva...

Un catalan en proceso de españolizacion

Lloramicos en El Quijote

Hoy me han comentado algo muy curioso sobre El Quijote. Que en el genial texto podemos encontrar la palabra "lloramicos". Sí, sí, exactamente:

"-- Por cierto, señores, que ésta ha sido una gran rapacería, y para contar esta necedad y atrevimiento no eran menester tantas largas, ni tantas lágrimas y suspiros; que con decir: "Somos fulano y fulana, que nos salimos a espaciar de casa de nuestros padres con esta invención, sólo por curiosidad, sin otro designio alguno", se acabara el cuento, y no gemidicos, y lloramicos, y darle...

Manuscrito de don Miguel
(por si no se ha deducido)

Pero hay más, aunque lo de "lloramicos" es genial:

ALCATIFA   arc. Alfombra (catalán actual - catifa). "Y cásese a Mari Sancha con quien yo quisiere, y verás cómo te llaman a ti doña Teresa Panza, y te sientas en la iglesia sobre alcatifa, almohadas y arambeles, a pesar y despecho de las hidalgas del pueblo" (El Quijote, capítulo V, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

AMOHINAR   Inquietar, disgustar, contrariar, preocupar, molestar (catalán actual - amoïnar). "en topando algún perro descuidado, se le ponía junto, y a plomo dejaba caer sobre él el peso. Amohinábase el perro, y, dando ladridos y aullidos, no paraba en tres calles" (El Quijote, prólogo al lector, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)


BUIDO / BUIDA   del catalán "buit": vacío, hueco; aguzado, afilado. "Respondióme que en todo decían verdad, sino en la daga, porque no fue daga, ni pequeña, sino un puñal buido, más agudo que una lezna" (El Quijote, capítulo XXIII, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)


ESCUDILLAR   arc. Servir caldo u otro alimento en una escudilla. (castellano en desuso - escudilla; catalán actual - escudella: plato gastronómico que se sirve en un cuenco, así como dicho recipiente). "Contad, hermano escudero, siete pies de tierra, y si quisiéredes más, tomad otros tantos, que en vuestra mano está escudillar, y tendeos a todo vuestro buen talante, que quemado vea yo y hecho polvos al primero que dio puntada en la andante caballería" (El Quijote, capítulo XXVIII, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FANAL   arc. Farol (catalán actual - fanal). "Halléme el segundo año, que fue el de setenta y dos, en Navarino, bogando en la capitana de los tres fanales" (El Quijote, capítulo XXXIX, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FENESTRA o FINESTRA   arc. Ventana (catalán actual - finestra). "al alboroto de los muchachos y de las demás gentes, se parará a las fenestras de su real palacio el rey de aquel reino" (El Quijote, capítulo XXI, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FRAZADA  arc. Manta (catalán actual - flassada). "y dos sábanas hechas de cuero de adarga, y una frazada, cuyos hilos, si se quisieran contar, no se perdiera uno solo de la cuenta" (El Quijote, capítulo XVI, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés Alcozar)

GOLA   arc. garganta (catalán actual - gola). "Hecho esto, sacó de la vaina un ancho y desmesurado alfanje, y asiéndome a mí por los cabellos, hizo finta de querer segarme la gola y cortarme cercen  la cabeza" (El Quijote, capítulo XXXIX, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

LLADRE   Ladrón (en catalán en el original). "—¡Viva Roque Guinart muchos años, a pesar de los lladres que su perdición procuran!" (El Quijote, capítulo LX, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

VEGADA   arc. Vez (catalán actual - vegada). "Pues tuertos desfaciendo habéis andado, Siendo vegadas mil apaleado Por follones cautivos y raheces" (El Quijote, versos preliminars, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

VELLUDO   arc. Terciopelo, pana (catalán actual - vellut). "El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino" (El Quijote, capítulo I, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

Arcaísmos en El Quijote que sobreviven en otras lenguas

Pero como se puede ver, en este enlace no recogen lo de lloramicos. No debe de ser ni castellano arcaico. Que, por cierto, no es error de transcripción. Aparece en fuentes tales como CVC Cervantes.

¿Me he equivocado en algún lugar y he puesto "ploramicos"? Espero que no, pero el error es fácil. Como en catalán llamamos "ploramiques" a quien llora por nada, pues eso, se me puede escapar la "barreja". 

Y no, "miques" no es "micos", es el plural de "mica", poco. 

Sigo riéndome.

El retorno de Drac

Parece que entre tanta crónica de sucesos y apocalipsis, hoy Isabel ha decidido tomarse un descanso y dejarme un poco de espacio. ¡Ya era hora! Estaba aburridísimo. Eso de no meterme con nada ni con nadie no me sienta nada bien, hasta tengo el estómago revuelto y he perdido fuego, yo que soy capaz de tostar toda una montaña a 22 kilómetros... Bueno, quizás exagero un pelín, pero sólo un pelín. ¿Para cuándo una olimpiada de dragones? Poner a prueba nuestra fuerza, capacidad de vuelo, trucos para aterrorizar a todo bicho viviente, en particular a los humanos y, claro, lanzamiento de fuego, lograr récords a la mayor distancia y a la calidad de  llama más notable.

Pero no, de momento la iniciativa no prospera. No es tiempo para dragones emprendedores. Ni tan siquiera parece ya ser tiempo de dragones en absoluto.  Y mis parientes quedan muy, muy lejos. No les gustan nada, pero que nada, las ciudades. A mí tampoco. Son rematadamente feas y quien diga lo contrario es que tiene el sentido de la estética bien averiado. Tampoco les gustan los desiertos. A mí, menos. Y estamos totalmente en contra de destrozar selvas como la Amazonia o la de Borneo. No, no, eso no se hace, eso sólo es propio de esos asnos que se llaman Homo sapiens y se creen el ombligo del mundo. Pets bufats, que dicen en la catalana lingua. Cualquier día de estos se va a acabar su tiempo, la Edad del Hombre.

Bueno, a lo que iba. Como estaba tan aburrido y soy tan aficionado a todo desastre natural de la pancha mama por falso que sea, me he quedado viendo dos telefilmes por el canal de pago, Miami Magma y Terremoto de hielo. Sabía que serían unos bodrios ya desde el título, pero, ¡me privan los volcanes y las simas terrestres! Historias de fuego y cuevas, de las entrañas de la tierra. .¡¡Mi caaaaasaaa!!-. Y así es como he aguantando ese Miami Magma mientras alucinaba viendo un producto low cost tan rematadamente low cost como éste. 

Pero también resulta divertido ir sacándole todos los defectos. Un perfecto diccionario de lo que no se tiene que hacer nunca. Me he quedado con las ganas de saber si la morenita en bikini (una excepción entre tanta rubia teñida, recogidas entre las descartadas para misses de barrio) se ahogaba en la piscina o se salvaba. Quizás se ha vuelto sirena de tanto aguantar la respiración; pero como no lo han mostrado, nada, me he quedado echando humo y esperando que en algún momento volviera a salir. Nada que hacer, la han dejado en remojo. Igual ha sido culpa del montador al que se le ha ido la tijera. Puro low-cost.

¿Y una de las rubias teñidas descendiendo a un pozo del que, previsiblemente, iba a salir fuego, con pantaloncitos cortos para mostrar pierna? ¿A quién se le ocurre, hombre? Ya no por el fuego, sino por la roca. Pero no preocuparos por ella. Con fuego y todo ha podido librarse sin un rasguño, sólo una miajilla despeinada, lo que le daba un look más sexy. 

El final, de apoteosis. Todo un general huye con los suyos junto con las dos nenas rubio teñidas, supuestas madre e hija o hermanas, ya ni muy claro me ha quedado, mientras un civil se sacrifica por el bien de la tierra haciendo estallar la bomba de turno. Tocaba porque tenía que redimirse por haber sido muy malo y traidor. Lo que ya convence menos es que todo un general permita algo semejante. Igualito que el capitán del Costa Concordia. Los capitanes y generales, primero. ¡Qué tiempos! Ahora vuelve Arturo con su Excalibur y se quedan solos con la tabla redonda y el gato cazarratones. Ginebra, por descontado, ni aparece. Anda posando para el People, el Hola y vendiendo glamour.

Total, que los actores, de pena. Malos pero malos con ganas. Y el director no firma como Alan Smithee, nooooo. Ahora ya ponen el nombre, verdadero o el de guerra, sin ningún sonrojo. El low-cost es lo más de lo más. 

Luego, Terremoto de hielo ha resultado más llevadero. Un par de caras familiares aunque el prota también es un actor pésimo y resto de actuaciones pelín más aceptables. En Terremoto de hielo el general es mucho más majo. Se preocupa y todo y no sale corriendo como una liebre. Un low-cost pero del de toda la vida. Esperando a ver cuándo vuelve a aparecer el perro de la familia -a éste lo han dejado volver, no como a la morenita del otro telefilme- y nada, muchos muertos pero pasa todo, celebran la Navidad y la familia unida jamás será vencida. Con perro y abeto. Y a todos los que pringaron, que les den. Como Dios manda, según decía aquél.  ¡Guai!

(bostezo) ¡Qué aburrimiento! Voy a ver si me entreno un poquito en el arte de sacar fuego. Creo que lo voy a necesitar muy pronto.