Abans de les noces

- Y decidme, damiselas, ¿qué orden os ha dado Fernando, que con tanto esmero me estáis peinando?
- El príncep Ferran ens envia perquè avui és la vigília d'un gran dia.
- Potser us abelleix un bon massatge abans del vostre feliç maridatge.
- ¿Damas catalanas ocupando el lugar de nobles damas castellanas?
- És propi d'un nuvi ardent fer a la núvia un bell present.
- ¿Y en qué consiste tal presente que no puede ser traído por un simple sirviente?
- Sorpresa, sorpresa. Sou molt impacient, estimada altesa. És un present que ve de lluny i que no hi cap en un puny.
- Avui l'han portat de Roma, perquè resplendiu com una poma.
- ¡Qué detalle, en epoca de carestía, rendirme tan generosa pleitesía!
- Justament afalagar-vos és el que el rei espera..., regalant-vos una banyera.
- (enfadada): ¿Una bañera? ¿En verdad habéis dicho una bañera o he oído una palabra que no era?
- Si accediu a banyar-vos, potser deixareu de gratar-vos.
- ¿Bañarse quién? ¿Yo? Eso no lo precisa mi esbeltez. Soy una princesa, no un pez.
- Només es tractaria... d'una mica d'aigua cada dia.
- ¡Jamás oí semejante tontería! ¿Qué es lo que pretendéis, jóvenes damas, que me salgan escamas?
- Però, altesa, demà és la vostra nit de noces, i els mals efluvis foragiten els nuvis.
- Ni hablar. Yo, al año, sólo dos veces me baño. En mayo en Castilla y en diciembre en Sevilla.
- (després d'un breu silenci) I ja està?
- ¿Os parece poco? A lo sumo, antes de retirarme a mi aposento, accederé a que me pongáis un ungüento.
- Però, estimada altesa, una capa d'ungüent no és un bon invent, perquè com més capes us poseu més forta olor fareu.
- He dicho que quiero un ungüento. De Arabia ha llegado una novedad que dicen que es un portento.
- (apart) Pobre príncep Ferran...
- (en el mateix to) Ell, que té el nas tan gran...

(Trifulkes de la Katalana Tribu, de Víctor Alexandre, Salvatella Editorial, Fem teatre!, pàgs. 61 a 63)