Animals com nosaltres - Orangutans

- Sorpresa!!! A que no esperaveu trobar-me entre les rosetes del cinema? A que no?- Algú vol adoptar-me? Sóc molt simpàtica, jo! De debó, de debó. De veritat de la bona. Que em caigui un tro a sobre si menteixo. Què? No em creieu? Que quina cosa em veieu als ulls? Pampallugues als vostres!Sóc molt bonica i molt ben educada. Una micona entremaliadota, però és que sóc petiteta encara i jugo. Però juro i rejuro que no em menjo les sabatilles. Qui us hagi dit això és un mentider, un pocasolta i un carallot.
I no dic mai paraulotes, si us han dit també això, us han enganyat. Parauleta

Añadir leyenda

Animals com nosaltres - Zebres

- Va noies, som-hi!

- Preparades? Llestes?

- Jo sempre estic llesta

- Tu estàs sempre distreta, que no és el mateix. Posa-hi atenció!

- Calla, mala pècora! 

- No em diguis mala pècora que et faig la cara nova i et deixo sense ratlles!

- Tu i quantes més?

- Mira que t'agafo i ...!

- Calleuuu! En formació! I que ningú es mogui de la fila. 

- Com la CUP?

- Com la CUP

Animals com nosaltres - El Gat emprenyat

Ja torno a veure massa gossos a la meva cronologia!(1)

- Collons! Ni vestit de català independent em foten cas aquesta gent! Vinga gossos, vinga gossos! Però quina obsessió que els hi ha agafat amb els xuxus! Però si tothom sap que els gats som molt més macos que aquests pixafluixes! I elegants, on vas a parar! Si és que els humans no hi toquen!

- Tronaaats!!! Que esteu tronats!!! Lirons!!! Bergants de claveguera! Mestresses de sopes aigualides!!! Borinots torrats!!! Mariners d'estanys glaçats!!! Aspirants a cantants en un cor de granotes tísiques!!! Xarons!!! Graponers!!! Endrapadors de donuts!!!

- Meeeooow! Ara ja em sento millor. Vaig a treure'm aquesta barretina, que estic ridícul. Semblo un humà!


-----------
(1) Em podeu trobar al Facebook. A veure si no en tinc dret, jo!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (V)

- Ja la sento, ja ve, ja s'apropa, m'emociona, la sang em revolta! És la primavera, que la sang altera, la bombolleja, posa la cara plena de grans, el cul com una poma i em revoluciona!

"Com em pesa el cul, gairebé em fa anar de tort i tot! Sort que, quan caic, no em faig mal. I semblo un saltamartí. No hi ha cap por a que pugui caure de cap.
Ja és ben sabut, per ser bonica cal patir"

- Vine, vine, que et faré un homenet!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (IV)

Què despreocupats! Què il·lusos! Aliens completament a la que els hi plourà a sobre quan els imposi una recaptació sobre tota la síndria que tinguin. Sobre els regals, per fer el mico, la que recullen, per tot i de tot. Els hi treuré tota la síndria d’ara i del futur, d’ells i dels seus fills, la síndria que pensaven gaudir tranquil·lament. Hauran de donar-me una bona part i, si no en tinc prou, més, fins deixar-los sense...
Bona pensada! Els hi prendré tota i, si en volen, me l'hauran de pagar a preu d'or... Bé, a preu de síndria amb valor de l'or. Per obtenir un trosset de síndria hauran de buscar més síndria per pagar-me. Jo tindré tota la síndria. Tota, tota i tota!

Em diuen Malparit. Enveja que em tenen!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (III)

- Què passa? Però, què passa???

Per què fan tant de xivarri? Què els hi ha agafat ara als trigèmins Malcardats?

- No us baralleu, nois. No us baralleu!

Ai mare! No puc suportar-ho, no. No puc mirar-ho, no... Però si no ho miro, no ho veig.

Mirar o no mirar? Aquesta és la qüestió. Si miro, m'esgarrifo; si no miro, pateixo.
Si miro, tremolo de cap a peus; si no miro, m'agafa mal de cap.
Si miro, se'm posa gallina de pèl; si no miro, em pregunto què passarà.
Si miro..., patiré, tremolaré, m'esfereiré, però de dubtes en sortiré.

Miro, miro, i que passi el que hagi de passar. Alea jacta est!
(qui ho deia això?)

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra (II)

- Vas veure ahir aquella colla?

- La família Ulisses?
- Estúpids!
- Porcs!

- Carallots!

- Dropos!
- Titellots sense gràcia!
- Sempre els protagonistes!
- Sempre!
- Es pensen que són algú!
- Animals sense pèl!
- Tenen pèl, tu!
- És un símil burro! Que són tan animals com els sense pèl!
- Més i tot, que ja és dir!
- Home! Tampoc et passis.
- I els vas veure, els golafres? Es van cruspir totes les síndries que hi havia. Menys la que va aprofitar el drill.
- Quin altre! Un grimpaire de mala mort!
- Han de rebre una bona lliçó, aquests escurçons pudents. Grrr!
- Sí, sí..., quina? Com?
- Els hi amaguem tot el menjar!
- No hi ha cas.. Els seus amics de la protectora els hi donaran.
- Aleshores els hi robem als de la protectora.
- Als Ulisses no els importa, només els volen per les síndries.
- Quan estiguin dormint els cobrim de fems.
- I qui portarà els fems? Jo no, que després haig de dutxar-me.
- Què delicat, el drap de la cuina! Doncs que suggereixes?
- Llançar-les pedres!
- I si s'hi tornen?
- Una mica de pensament positiu, companys! No en trèiem res de posar-li pegues a tot, bordegassos! Rumiem!

Animals com nosaltres - Macaco de cresta negra

- Ja em puc moure, pare?
- No! Tots quiets i callats!

- És que em pica el cap!
- Doncs rasca!
- Nooo! Que estàs boig, tu? No li diguis al Franciscu que es rasqui, que la foto sortirà malament.
- Foto? Quina foto? No estàvem esperant que aquest lluç pollós ens passi la síndria?
- Que no, home! Què despistat que ets fill meu! Ara toca foto.
- Mare! Sento una aranya a l'esquena. Que me la pots treure?
- Ara no, que ens fan la foto.
- Nooo! Mare, mira aquell camacu! S'està fotent la síndria!

- Tots quiets! Que ningú surti de la fila!
- Ai, Gabriela! Què manaire que n'arribes a ser!
- Passooo! Ara veurà aquest drill!

Animals com nosaltres - Gatets

- Creus que plourà?
- Ho dius per aquell núvol gris del fons?
- No va dir el sense pèl de la tele que arribaria una onada de fred polar?
- Què vol dir polar?
- No ho sé però el nostre sense pèl es va fotre a riure i va dir alguna cosa que sembla que el de la tele és burro.

- Jo tinc calor! Meeoowww! Vull aigua!
- I jo vull llet. Fresqueta.
- Sí, sí, llet fresqueta! Slurp! -tots alhora.
- Jo tinc set!
- I jo tinc gana!
- Tu sempre tens gana
- Tu calla, setciències!
- Meeoowww -el setciències tracta d'esgarrapar al germanet.
- Au va, ves a esgarrapar a ta tia!
- Però, què és el fred polar?
- Ni idea. Igual una cosa que s'han inventat.

Animals com nosaltres - Siamang

- Què? Ens aixequem?

- Per què? Avui és diumenge, no?

- I què? Fa bon dia per passejar.

- No tinc ganes de pujar-me pels arbres, noia. Guaita tu, que fa aquest!

- El somiatruites?

- Fa estona que no es mou.

- Estarà ginyant-ne alguna?

- Vols dir carquinyoli remullat meu? No sembla pas malalt!

- Malalt? Qui ha parlat d'estar malalt?

- No dius que l'estarà dinyant?

- Ginyar, tros de suro enxocolatat meu, ginyar! Ordir, tramar, maquinar, Ai tigretó estrafet estimat! Mira que n'arribes a ser de soca!

- (segueix el vol d'un ocell) Mmm, deies alguna cosa, trosset de poma ensucrada?

- Que estàs com una campana, ves el que et dic!

- Ja han tocat les dotze al campanar dels nyigui-nyogui sense pèl del poblat?

- No, encara no però podem anar a fer el vermutet, no et sembla?

- Prefereixo quedar-me estirat, estimada floreta de carbassó. Em portaràs una canyeta? I unes xips de maracujà també, si fas el favor.

- Si vols vermut, aixeca el paner i deixa de fer el dropo, hòstia!

- Millor em quedo fent companyia al somiatruites.

La carquinyoli ja està com a dos-cents metres.

- Si et sobra alguna xip, porta-me-la!!!

- Vagarro!!!

Animals com nosaltres - Uombat

Bon dia!
- Si seran gamarussos aquests animals de dues potes, tan estrafolaris! Doncs no volen posar-me a dieta! Diuen que no puc córrer perquè em fa falta aprimar-me. I un be negre amb potes roses! Tota la família que som així. No som pas com els lèmurs o els titis, aquests escanyolits, tot pell i os! 
Diuen -són molt, però que molt rucs!- que si mengem més fruites i arròs bullit tindrem millor digestions, no tan llargues! Què sabran ells del que ens convé! Galifardeus, tanoques, caps de trons!

Vull arrels!!! I herbetes fresques, no aquesta cosa pansida que em porten...banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó! Escanyapobres!
Extracte de cretins momificats!

Vull ser lliure!!! Deixeu-me anar, rostits d'ectoplasma amb allioli! Trossos de tifa interplanetària amb ulleres! Lliure!!! I anar on em portin les meves potetes!

Animals com nosaltres - Quoques

- Ai, ai, ai! On som?

- No sé papa. No saps on som?

- Siiii, clar que ho sé...

- Oh, el meu papa! Ho sap tot, tot i tot.

- Hi hi hi, no tant fillet, no tant, però són els anys, l'experiència.

- Sí papa. On som?

- Doncs som, som... sortint del bosc.

- I què hi ha sortint del bosc, papa?

- Doncs, sortint del bosc hi ha..., hi ha..., ja pots veure el que hi ha!

- Un camí?

- Està clar! Un camí! Vas espavilant Artur, així m'agrada.

- I on duu aquest camí, papa?

- El camí duu..., a un altre bosc.

- Sí papa? Un altre bosc? Tan bonic com aquest?

- Sí Artur. Amb un rierol i tot.

- Tu ja has estat, oi papa?

- Ehem..., hi hi hi..., clar! He estat a molts llocs. Però fa molt de temps, abans de conèixer a ta mare.

- No li agrada viatjar a la mare? Per què et pregunta sempre que per què no aneu enlloc?

- Perquè fa molt de temps que no viatgem.

- I per què no viatgem, papa?

- Perquè encara sou molt petits.

- Però ara ja no som tan petits, papa. Jo ja sóc gran.

- I aquí estem Artur, descobrint món.

- I la mare?

- Cuinant i cuidant a la Lali.

- La Lali és gamarussa, oi papa?

- No Artur! Però, què dius? Com ha de ser gamarussa la teva germana? Els dos sou molt llestos.

- Però jo més! A que sí, papa!

- Ja saps que no m'agrada que diguis aquestes coses Artur, la teva germana no és gamarussa.

- D'acooord! No és gamarussa, no, però no és tan llesta com jo. Quan arribarem a l'altre bosc papa?

- No falta gaire.

- I per què t'atures ara?

- Ehem... per contemplar aquest camí tan bonic.

- Què és aquella cosa, papa? Quin arbre tan estrany... Semblen molts arbres posats un sobre l'altre, no papa?

- Exacte, ben observat fill meu. Són molts arbres l'un damunt l'altre.

- I per què no tenen fulles, papa?

- Perquè no tenen branques, només són els troncs.

- I per què estan de costat, papa?

- Perquè així prenen el sol.

- I per què no tenen arrels?

- Perquè no els hi fa falta.

- Ah, no? I perquè surt fum per sobre? Que s'estan cremant?

- Doncs, no, segur que no. Serà que estan molt calentons pel sol.

- Ai mira, papa! Ara surt una bestiola de dins dels arbres. No sembla un ocell, no té ales i camina sobre els peus, com nosaltres.

- Una bestiola molt estranya i molt gran. Potser que no ens hi acostem gaire.

- Vols dir que és una bestiola dolenta?

- Segur que no, però no és de bona educació emprenyar als estranys.

- És molt curiosa aquesta bestiola, papa. Només té pèl al cap i és tota de coloraines. I quins braços tan llargs que té, papa! Mira, mira què fa!

- Ai senyor! Per què està tallant els arbres que estan dempeus? Serà com els amics castors? Anem-nos-en, no m'agraden les bestioles que tallen arbres.

- Anem al bosc papa.

- Potser millor tornem a casa.

- Jo vull veure el bosc del rierol! Jo vull veure el bosc del rierol!

- Mira, millor anirem amb ta mare i amb la Lali un altre dia.

- Anirem demà, papa?

- Potser sí Artur. A veure què hi diu ta mare.

- Va bééé!!! La convenceràs, oi papa?

- Segurament, sí.

(no torno a sortir a llocs que no conec, caram! Et pots trobar cada cosa! Com bestioles sense pèl, que caminen dempeus i tallen arbres. I ves a saber què més!)

Animals com nosaltres - Diable de Tasmània i el veí koala

- Jo tinc gana -badalla el de l'esquerra.
- Calla tu, que ens estan fent una foto!
- Sortirem bonics?
- Per què vols sortir bonic? Hem de fer por.
- Por? No vull fer por. Per què he de fer por?
- Per no fer el ridícul, ves per on!
- I per què hem de fer el ridícul, tu?
- Perquè hem de ser dignes del nom que ens han posat. O vols semblar-te a aquest sòmines del costat?

- (sòmines del costat) Calleuuu!!! Vull dormir, jo!
- Tinc gana!!!
- Menja't una cama! 

Animals com nosaltres - Suricates

- Bon dia!
- Què estan esperant vostès?
- L’autobús
- Fa molt que esperen?
- Jo ja fa mitja hora que estic aquí!
- Doncs jo en porto una!
- Dues hores, dues!!! I cap senyal!
- Ai que ja ve, que ja ve! Guaiteu!!!
- On, on?
- No el veig!
- Que sí, mireu la polseguera!
- On? No és una mica de boirina?
- No, que és el reflex del sol.
- Que sí, que ja el veig.
- On el veus?
- Clar, després de dues hores, ja veus vaques volant, tu!
- Que no, coi, que no el veieu?
- Crec que no m'aixeco fins que estigui ben a prop.
- Fes-li senyals perquè pari.
- Jo no el veig per més que miro.
- Ai, ai, ai, que ja el veig!
- I perquè et queixes, animal?
- Perquè no és cap autobús. És el camió de les escombraries!!!
- I què?
- Ens prendran aquests seients tan còmodes!
- Bufa tu! Això no!!! Com esperarem l’autobús aleshores?
- Hem de fer alguna cosa!
- Amb aquesta calor? Au va, fuig!
- Fem una seguda?
- Que no estem ja, d'asseguts?
- Vull dir que no ens aixequem?
- I per què ens hauríem d'aixecar? No ve pas encara l'autocar.
- Perquè no ens prenguin el seient, tros de quòniam amargat!
- Sí home! Au va, que encara ens llençaran a nosaltres.
- A nosaltres? Estàs torrat? Amb lo bufons que som?
- Que n'esperes dels homes?
- Fem una rialleta?
- Posem al petit al davant? Els hi agraden molt els cadells!
- Compte no se l'emportin, al pobrissó.
- No, no, amb el petit poques bromes!
- Què fem?
- Fem veure que no hi és i que estem parant el sol.
- Jo només vull parar l'autocar.
...
Seguirien discutint si no fos perquè el camió va passar i era de la protectora d'animals, que els va recollir a tots per posar-los xips de control i marranejar-los una bona estona.
Tan tranquils com estaven!

Animals com nosaltres - Titís

- Ai ves quin pentinat més estrafolari m'ha deixat el "modelnu" aquest!

No me'n se veure amb els cabells blancs i de punta. No sé ni com l'he pagat per fer-me aquesta desgràcia, per molt perruquer de moda que sigui. Que diuen que pentina al Cuní i a tota la tropa que surt per televisió. En Cuní! Si no li queden cabells! Sí, el "modelnu" aconsegueix dissimular-ho, sembla que encara tingui un bon tupè però amb mi no cal, prou pèl que tinc jo! Em surt fins i tot per les orelles. I en tinc entremig els dits dels peus! No me'n falta pas de pèl!

I ara, com vaig jo a trobar-me amb el senyor Puigdemont? Vagi com vagi pentinat, ell és ell i jo sóc jo i no m'agrada portar els cabells estarrufats. Serrells tampoc, clar. Amb lo elegant i senyor que sóc jo. Un dandi, deia la mare, que al cel sia, tan bona com era la mare, amén Jesús! Ai mare, mareta, marona meva!!! Aaaiiii!!! Quina penaaa!!!
Mamaaa!!!
(estic tan i tan nerviós! Que el senyor Puigdemont és molt de la conya i jo vaig a parlar de coses molt serioses i trascendents. Poques conyes!)

- Vaig a fer uns estiraments de ioga a veure si em relaxo una miqueta perquè no puc amb aquest tensió. Mamaaa!!! 
Què n'és de dura la vida per un pobre i distingit marmoset


(a aquest marmoset no li agradava gens que li diguessin tití)

Lloramicos en El Quijote

Hoy me han comentado algo muy curioso sobre El Quijote. Que en el genial texto podemos encontrar la palabra "lloramicos". Sí, sí, exactamente:

"-- Por cierto, señores, que ésta ha sido una gran rapacería, y para contar esta necedad y atrevimiento no eran menester tantas largas, ni tantas lágrimas y suspiros; que con decir: "Somos fulano y fulana, que nos salimos a espaciar de casa de nuestros padres con esta invención, sólo por curiosidad, sin otro designio alguno", se acabara el cuento, y no gemidicos, y lloramicos, y darle...

Manuscrito de don Miguel
(por si no se ha deducido)

Pero hay más, aunque lo de "lloramicos" es genial:

ALCATIFA   arc. Alfombra (catalán actual - catifa). "Y cásese a Mari Sancha con quien yo quisiere, y verás cómo te llaman a ti doña Teresa Panza, y te sientas en la iglesia sobre alcatifa, almohadas y arambeles, a pesar y despecho de las hidalgas del pueblo" (El Quijote, capítulo V, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

AMOHINAR   Inquietar, disgustar, contrariar, preocupar, molestar (catalán actual - amoïnar). "en topando algún perro descuidado, se le ponía junto, y a plomo dejaba caer sobre él el peso. Amohinábase el perro, y, dando ladridos y aullidos, no paraba en tres calles" (El Quijote, prólogo al lector, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)


BUIDO / BUIDA   del catalán "buit": vacío, hueco; aguzado, afilado. "Respondióme que en todo decían verdad, sino en la daga, porque no fue daga, ni pequeña, sino un puñal buido, más agudo que una lezna" (El Quijote, capítulo XXIII, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)


ESCUDILLAR   arc. Servir caldo u otro alimento en una escudilla. (castellano en desuso - escudilla; catalán actual - escudella: plato gastronómico que se sirve en un cuenco, así como dicho recipiente). "Contad, hermano escudero, siete pies de tierra, y si quisiéredes más, tomad otros tantos, que en vuestra mano está escudillar, y tendeos a todo vuestro buen talante, que quemado vea yo y hecho polvos al primero que dio puntada en la andante caballería" (El Quijote, capítulo XXVIII, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FANAL   arc. Farol (catalán actual - fanal). "Halléme el segundo año, que fue el de setenta y dos, en Navarino, bogando en la capitana de los tres fanales" (El Quijote, capítulo XXXIX, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FENESTRA o FINESTRA   arc. Ventana (catalán actual - finestra). "al alboroto de los muchachos y de las demás gentes, se parará a las fenestras de su real palacio el rey de aquel reino" (El Quijote, capítulo XXI, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

FRAZADA  arc. Manta (catalán actual - flassada). "y dos sábanas hechas de cuero de adarga, y una frazada, cuyos hilos, si se quisieran contar, no se perdiera uno solo de la cuenta" (El Quijote, capítulo XVI, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés Alcozar)

GOLA   arc. garganta (catalán actual - gola). "Hecho esto, sacó de la vaina un ancho y desmesurado alfanje, y asiéndome a mí por los cabellos, hizo finta de querer segarme la gola y cortarme cercen  la cabeza" (El Quijote, capítulo XXXIX, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

LLADRE   Ladrón (en catalán en el original). "—¡Viva Roque Guinart muchos años, a pesar de los lladres que su perdición procuran!" (El Quijote, capítulo LX, 2ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

VEGADA   arc. Vez (catalán actual - vegada). "Pues tuertos desfaciendo habéis andado, Siendo vegadas mil apaleado Por follones cautivos y raheces" (El Quijote, versos preliminars, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

VELLUDO   arc. Terciopelo, pana (catalán actual - vellut). "El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo mesmo, y los días de entresemana se honraba con su vellorí de lo más fino" (El Quijote, capítulo I, 1ª parte / Divina Aparicio de Andrés - Alcozar)

Arcaísmos en El Quijote que sobreviven en otras lenguas

Pero como se puede ver, en este enlace no recogen lo de lloramicos. No debe de ser ni castellano arcaico. Que, por cierto, no es error de transcripción. Aparece en fuentes tales como CVC Cervantes.

¿Me he equivocado en algún lugar y he puesto "ploramicos"? Espero que no, pero el error es fácil. Como en catalán llamamos "ploramiques" a quien llora por nada, pues eso, se me puede escapar la "barreja". 

Y no, "miques" no es "micos", es el plural de "mica", poco. 

Sigo riéndome.

Otra de traducciones absurdas

Ya sabéis de mi afición a comparar las traducciones que nos ofrece Google o cualquier sistema traductor igualmente perverso y jocoso. Hoy he realizado un experimento con uno de mis relatos, originalmente en catalán. La versión inglesa, que ha sido la primera ya ha salido hilarante a más no poder.

Como también sabéis -quienes me hayan seguido y sigan a estas alturas- mi afición por los concursos (¿os acordáis de los de cine?), os planteo un reto: Dar la versión correcta en castellano. En catalán ya existe, es el original. Y ahora no pido toooooda la versión, sino la solución a unos cuantos enigmas que la traducción del bisho ofrece. Al final, propongo los enigmas a solucionar.

¿Preparados? ¿Listos? ¡¡Yaaaaa!!

A love story between cuts

Well see, now I will tell my short story of love at maturity because you get so heavy and onlookers.

Now, very soon, I will marry for the first time in my 50 odd years. And I'm really, really excited. When I was a young girl was very soups and anything not tied, but anything ... Even the garlic that was always something my older sister. Then came the work, and independence, and studied for the night. I hate clubs. The 70 pubs of course, it was another thing. Went far in the coffee plantation Musiquero Santaló Barcelona street (or street was another of those? Oh, God, what a memory!) To listen to singers who were there and heard songs like "Te Recuerdo Amanda" or of Clara ... UIS!, Excites me to think about it. But this was still when it was so and so girl soup. No, do not even have time to sleep. Less than 6 hours and whoops! St again that there's nothing. Fell on the bed like a sack of potatoes ...

Which speak of my love? I said I married? Ah, of course! Yes, that's right ... Where the heck was going?

Turns out I was first unemployed, long-term unemployed and I wanted for nothing. No good, of course. I've done everything from selling cosmetics, poll (and I paid a widespread custom for lots of years), attending a small business phone full of henchmen, a waitress in a beach bar and breakfast meals, a place for these families. And what a pussy family! Heavy, heavy. I gave private lessons to review English (which come to the wrong show!), Also in Spanish, I have massages but I left because I sold all of the men who wanted full service. And look at me as they did from the feet until the last root of the hair if they had but still, they wanted the "full". And if you say you are taking to massage the synonym ...

What? Now what? Why talk about marriage? What wedding? ... Ah, of course! But although they had to explain how I got to know my future husband and screwed, right?

Let's see. We went because I had been out of work after 30 years at a company, a heck of plant essences that has gone through fifty thousand hands. And that had become assessor worked with perfumer and perfume house here in the country, by a very good and I liked a lot. But nothing, sell these holdings brutal and seemingly, all to hell! Continue the business but with much less personal, with one factory that produces all over the world.

Then came the time to do anything but "full service". No, I am me and no one touches me a lot that does not sound. And I began to find myself wrong and wrong until I was sent to the group of chronically ill, the scrap. And as bored, so what could I do? Go to the CAP (the health center they say) to go to xerradeta and emergencies when they could no longer bored. That the pension has not been sick to go to concerts even if the chicken or subscribe to posts "coolest" and "cool".

There, the CAP is where I met Paco. What tiarró! It's great to see, Paco. Well, it must be said, has problems with arthritis of rheumatism, circulation, wearing a prosthesis for a left hip injury he suffered in his right knee and a key for another accident. Have hypertension, cholesterol should take care though ... is very moderate, is a little esconyadet, poor little me, but ... What tiarró! I love a beneitona and all of us was really good because, well, we share the drugs and I shall have no more trouble finding someone with me that I need to go to each school for testing, controls and all these stories. Now, with the cuts I have to go half the province of Barcelona because everything I have to do it at a different center. What a bunch of gamarusos! Know a lot of planning. And never wrong, Noooo!

Then we get married soon, the day of the Immaculate for that week will close almost all hospitals and not to mention the CAP. Ours is the service that are not emergencies, so take advantage. And we can make preparations calm because we know that my carpal tunnel operation was postponed sine die. As the ligaments of the knee, which also got me a bad and evil! But I am a footballer and my case is of no importance. Luckily the problem is the left arm and I will bring flowers to the right because the other hand I have always falls asleep and all. Never had so many dishes such as brittle! Which was never broken a plate. Now I break my dishes by hand and dented pots protester killed me with Indignant. This is very tedious and my arm but after waiting almost a year and a half, I have come to take me a little better. Now if I find this mob of cuts, will go well with hot fotimer of mastegots will receive! Of course!

How I love Paco!

1. I was a young girl was very soups and anything not tied, ... ¿Qué diablos se supone que he querido decir?

2. The 70 pubs of course, it was another thing. ... ¿De qué 70 pubs hablo? ¿O es otra cosa?

3. Went far in the coffee plantation Musiquero Santaló Barcelona street... ¿Existe tal cosa como una plantación de café en la calle Santaló de Barcelona? ¿Existió alguna vez? ¿O que otra cosa puede ser?

4. St again that there's nothing... Esta traducción es muy curiosa. Corresponde a una expresión catalana muy concreta. ¿A qué expresión catalana me refiero?

5. That the pension has not been sick to go to concerts even if the chicken or subscribe to posts "coolest" and "cool". ... Hasta este punto ya han salido muchas frases enigmáticas pero si hay una que encuentro divertida es ésta (y se trata de poner sólo 10 preguntitas de nada). ¿Existe tal cosa como una pensión enferma? ¿Y a pesar de su enfermedad, puede asistir a conciertos? El resto es inenarrable pero tratad por favor. ¿Qué pintan unas gallinas aquí?

6. ... that I need to go to each school for testing, controls and all these stories. ¿Por qué se supone que debo (1) ir a CADA escuela para pruebas y ensayos? ¿Qué historias son ésas?

7. What a bunch of gamarusos!  Esta frase sí que ha quedado genial, pero genial. Creo que a partir de ahora voy a utilizarla en mi vocabulario diario.  ¿Qué significa? ¿Qué debería decir?

8. But I am a footballer and my case is of no importance. ¿Yo soy eso que dice? Y si fuera o fuese eso, ¿no tendría importancia?

9. Now I break my dishes by hand ... ¿Por qué han utilizado la preposición by aquí? ¿Cómo traducís la frase?

10. ... and dented pots protester killed me with Indignant. ¿Por qué han puesto Indignant así, con mayúscula? ¿Y que clase de manifestante me mató?

Bis. ... will go well with hot fotimer of mastegots will receive! ¿Significado, por favor?

Y esta ha sido la lección de inglishpikinglish por hoy. Para el próximo día se traen estudiado el mapa, que hablaremos de los pueblos indios, nativos americanos, también al más puro estilo Google.

Buenas tardes y buena suerte!


----------------------
(1) La primera persona que utilizo incluso en preguntas, ni caso. Es para no poner "la protagonista tal y cual". La protagonista NO SOY YO. Así que no hace falta que me feliciteis por mi próximo matrimonio, como han hecho algunas personas al leerlo,  porque no hay tal. Y tampoco existe el tal Paco. Un señor que padezca de todos esos problemas, eso posiblemente sí.

Digamos aquello de que "Los personajes y hechos aquí relatados son ficticios. Cualquier coincidencia es pura casualidad".